Literatura festiva

Quan les falles van arribar a Borriana, ho van fer amb tot el component literari que s’havia instaurat a València i, des del primer moment, els cartells i el llibret van formar part de la manifestació fallera, que va debutar a la nostra ciutat amb «La Falla de les Gerres» que va plantar la Veterana i que va
ser explicada pel mestre Pere Ferrer en un llibret que ridiculitzava el comerç de la taronja. En el futur, la incorporació de publicitat als llibrets faria que es consideraren com a font d’ingressos i l’aparició dels premis per als millors textos aconseguiria que se n’encarregara la redacció a lletraferits de prestigi, com el Bessó, Manuel Peris Fuentes i Pere Echevarría, entre altres, o a poetes de renom com Bernat Artola.

Des d’aquell primer llibret de Pere Ferrer que en 1928 explicà la primera falla que es va plantar a Borriana fins a 1960, tots els llibrets estaven tallats per un mateix patró: l’explicació del monument en vers i, els primers anys, en exclusiva. Poc a poc s’hi introduïren nous elements, com ara les fotografies de les falleres, un llistat complet de comissionats, alguns poemes d’homenatge i un grapat de publicitat; però el material principal que justificava l’edició, era l’explicació de la falla en un xicotet volum de poques fulles i de dimensions reduïdes. Els llibrets, com a objectes, eren poca cosa, però cal destacar-ne la qualitat dels textos. Sense parar atenció en la llengua, que aleshores encara necessitava una normativa clara, completa i ben divulgada, els llibrets mostraven les envejables habilitats dels poetes a l’hora d’explicar el tema de la falla de la manera més graciosa i satírica; i el seu domini de les formes poètiques. Quartetes, quintetes, dècimes i dècimes allargades; quartets, octaves, sonets… Totes les formes apareixen en aquests llibrets que són un compendi de mestria poètica al servici de la festa.
La segona època, que ens arriba fins a l’actualitat, comença amb uns daltabaixos que ja venien acusant-se des de feia quasi una dècada. Amb l’aparició del llibre faller oficial, les comissions falleres varen deixar d’editar els seus propis llibrets i no va ser fins a finals dels anys 70 que se’n comencà a recuperar novament la tradició del llibret. Estos llibrets «moderns» en res s’assemblen als editats en els primers anys de la festa. Cal fer constar que el seu volum és molt més considerable que els anteriors i en ells pren força un apartat dedicat a treballs d’investigació o literaris que han superat en protagonisme a l’explicació i relació de la falla que, poc a poc, va perdent pes en el llibret. Les publicacions actuals s’editen amb profusió de fotografies, amb un disseny acurat i junt als treballs que anteriorment hem esmentat, el que fa d’ells uns autèntics llibres que deixen de costat l’originari diminutiu amb que varen nàixer.
«El Fallero» és l’apel·latiu popular amb que es coneix el llibre oficial faller que des de l’any 1945 edita anualment Junta Local Fallera. Aquesta publicació conté les salutacions de les autoritats polítiques, fotografies i entrevistes de les Reines Falleres i les seues respectives Corts d’Honor i Dames de la Ciutat a més dels esbossos i explicacions de totes les falles de Borriana junt a les fotografies de les falleres de cada comissió i el llistat de membres dels col·lectius. La publicació es complementa amb algunes col·laboracions literàries i la publicitat de nombrosos comerços i empresses. «El Fallero» als seus inicis va anar substituint als llibrets de falla editats per les comissions i durant molts anys va ser la publicació fallera per excel·lència on participaven la majoria dels lletraferits locals generalment amb poemes al·lusius a la festa o d’homenatge a les falleres.

FACEBOOK